9:97 | Pois na majestade | viu tan gran vertude, |
21:6 | vertude per que podéss' esto comprir. |
30:24 | séu Fill', ond' há vertude; |
43:51 | Mas, que fez Santa María, | a Sennor de gran vertude |
54:6 | que sa vertude nos acórr' aginna. |
57:19 | En Monsarrat vertude |
65:152 | cá, pois que m' a Virgen mostrou tal vertude |
73:41 | e fez tal vertude, per que muitos roméus |
89:40 | que é chẽa de gran vertude. |
141:5 | u verá el e ela e sa gran vertude |
141:39 | a sa mercee fosse de tan gran vertude |
144:50 | pola vertude da Sennor de prez, |
167:26 | ca a sa mui gran vertude | passa per toda sabença. |
184:2 | tant' há en si gran vertude, |
195:171 | vertude fez en mostrá-lo |
205:6 | parece a sa vertude | sobre tod' hóme coitado. |
221:27 | E oiu falar de Onna, | u havía gran vertude; |
223:2 | demanden a Virgen e a sa vertude. |
225:24 | door nen mal, por vertude | da Virgen Santa María; |
227:3 | Esta é Santa María, | Madre do Rei de vertude, |
228:6 | que sãou por sa vertude; | e porên ben m' ascoitade: |
229:20 | pola vertude da Virgen | santa, en que encarnou |
231:3 | Mui gran vertude provada |
234:6 | vertude pera fazê-lo, | non pód' aquesto comprir. |
237:42 | chamou ela: “Madre de Déus, | valla-m' a ta vertude; |
241:24 | mostrar i sa vertude | no menínn' aquel día. |
242:4 | ca Déus lle déu tal vertude | que sobre natura é; |
247:20 | creendo que en ti éste | mui gran vertude sobeja; |
255:106 | per sa vertude |
257:1 | Ben guarda Santa María pola sa vertude |
264:7 | E ela, por vertude | que del há, nos defende |
267:48 | tu que és Sennor santa de gran vertude; |
268:37 | dá-me pola ta vertude | a este córpo guarida, |
276:56 | sa vertude fremosa |
282:1 | Par Déus, muit' há gran vertude | na paravla comũal |
282:3 | Ca muito é gran vertude | e pïadad' e mercee |
295:37 | beijarei pées e mãos, | ca ta vertude m' aduz |
297 | Como Santa María mostrou vertude na sa omagen, porque dizía un frade que non havía vertude no madeir' entallado. |
297:7 | E porên creer devemos | que Déus comprida vertude |
297:11 | E pois a sa gran vertude | assí ést' aparellada |
297:14 | que na omagen vertude | acha o que o ben cree. |
297:16 | vertude, sól que a creen, | ben assí por semellança |
297:24 | o que cree que vertude | há no madeir' entallado |
298:1 | Graça e vertude mui grand' e amor |
298:3 | Gran vertude faz en doentes sãar, |
304:9 | en que há ben cinc' altares, | u gran vertude sobeja |
310:22 | e el lle déu tal vertude |
313:38 | ca a sa vertude santa | no-nos há de falecer.” |
313:48 | e ressuscita-los mórtos | pela vertude que hás, |
314:32 | u non há nulla vertude; | e porên, lógo sen al |
314:44 | e móstr' aquí ta vertude, | ca el e éu somos téus, |
319:39 | sobr' esta mia filla móstra ta vertude |
321:4 | o enferm' en grandes tempos, | sãa per sa gran vertude |
321:24 | todo-los reïs crischãos | han aquesto por vertude |
321:35 | Ca dizedes que vertude | hei, dizedes neicidade; |
331:1 | Ena que Déus pos vertude | grand' e sempr' en ela crece, |
331:3 | Ca tant' é a sa vertude | grande daquesta Reínna, |
331:42 | ca u chega sa vertude, | lógo sen dulta guarece. |
332:10 | que o fez Santa María | por sa vertude mostrar. |
333:47 | Des i estirou-ll' os nembros | todos, e per sa vertude |
338:25 | que é de Santa María, | u gran vertude sobeja |
343:8 | E del aquesta vertude | houve pois Santa María, |
344:25 | ũus d' outros por vertude | da Reínna corõada, |
346:22 | por mostrar a sa vertude | que muito tóste lavóra. |
347:36 | houve pïadade deles | a Reínna de vertude |
349:3 | Ca pero é mais que santa, | sempre lle creç' a vertude |
349:19 | nósso ben per sa vertude | que ela grande mostrava |
349:25 | houv' a omagen vertude | quando ll' éra ementada |
350:14 | cona ta mui gran vertude, |
352:2 | e grandes, ca há vertude | do mui gran Déus sen mesura. |
358 | Como Santa María do Pórto mostrou per sa vertude un logar u jazían muitos cantos lavrados, que meteron ena sa igreja. |
361:15 | En esta tan gran vertude | meteu Déus, com' aprendí, |
378:18 | mostrou i sa gran vertude, | ca sempre fez o mellor. |
382:5 | Déus porque há gran vertude, | e Rei por séu gran poder, |
385:3 | Est' avẽo en Sevilla | per vertude da Raínna |
399:3 | Ca ben assí cada día | lle crece vertude, |
406:7 | por que roguemos | a de gran vertude |
408:6 | con vertude que en si há. |
427:36 | mai-la vertude daquel Déus que há poder |