B:10 | confïand' en Déus, ond' o saber ven; |
4:67 | e aqué a gente ven |
17:52 | ant' o Emperador aqué-a ven; |
32:40 | ond' hóme non ven.” |
43:58 | Entôn vẽo i mais gente | que non ven a ũa feira, |
54:2 | ven, ca ela é nóssa meezinna. |
62:36 | “ven acá, méu fillo”, e poi-lo deitava |
73:34 | Virgen Santa María, e ven-mi ajudar. |
75:55 | ven por mi' alm' e non pares | mentes a mia pecadilla, |
75:109 | Entôn diss' aa vélla: “Ven-te | ja comigo, ai amiga, |
79:36 | que lle disse: “Ven, |
79:37 | ven pora mi tóste.” Respôs-lle: “De grado.” |
91:47 | ca ela sempre ven quando |
111 | Esta é como un crérigo de missa que servía a Santa María morreu no río que ven por París; e a tercer día ressocitó-o Santa María e sacó-o do río. |
111:22 | Séna, que por París ven. |
115:2 | sempre ven |
142:1 | Ena gran coita sempr' acorrer ven |
153:22 | Disse-ll' ela: “Vai e ven, |
158:12 | aqué ven Santa María, | a Madre de Jesú-Cristo, | que as prijões quebranta, |
186:18 | foi a séu fillo e disse: “Ven acá; |
212:16 | e aqué-vos ũa dona | mui póbre a ela ven |
214:33 | Mas a Virgen, que de Reïs | ven de todo-los avóos, |
237:73 | E ves, un cavaleiro ven | per aquele recóste, |
238:21 | E el est' e mais dizendo, | ei-vos un capelán ven |
244:18 | e a sa bẽeita Madre, | de que todo ben nos ven. |
251:70 | ven aquesta sandece, | póde-se desfazer.” |
274:47 | En véspera daquel día | aqué-vo-la Virgen ven, |
277:22 | aqueles oito da carne, | dizendo: “Non vai nen ven |
283:32 | que en esta fésta que ven |
287:30 | e pos-la en salvo fóra. | E aqué o falsso ven, |
299:26 | “Aquest' é sonno que non vai nen ven.” |
306:23 | e fez que tevésse cinta | ven como prennada sól |
314:13 | de toda aquela térra, | e diss' a sa mollér: “Ven |
328:20 | en que entran muitas aguas | e per que ven gran navío; |
328:37 | de que ven a nós gran dano | e a vós fazen i tórto. |
332:33 | en poder os elementos; | ca nen un non vai nen ven, |
334:24 | non bevas ên nemigalla, | e ven-t' e éu te darei |
351:7 | Ena sa fésta d' Agosto | mui gran gente ven alí |
382:3 | E ele assí as cambia | como lle ven a prazer, |
393:4 | ven que é negra e fórte | e dura e de perfía. |
405:29 | ángeo que ven do céo, |
405:34 | ven i e gran crerezía |
420:58 | lógo seja mia Madre | a mi, ca ven cansada.” |